Problemàtiques dels residus -1

LA PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS

La problemàtica dels residus representa una greu amenaça pel medi ambient, cada dia creix la producció de residus i els mètodes de gestió de residus, lluny del model de les 3 R’s( reduir, reutilitzar i reciclar) tot i l’increment i implementació de polítiques de reciclatge cada dia els impactes dels abocadors incontrolats, dels abocaments a la mar, de la incineració mermen un planeta en constant degradació ambiental.

 

Els residus: el problema que s’amaga davall l’estora

A dia d’avui són moltes les problemàtiques ambientals del planeta i a  l’Illa de Mallorca,  al ser un espai limitat explotat túrísticament. Però uns dels majors problemes que a cada curt període de temps que passa augmenta són: els residus.

A l’any 2007 es varen produir gairebé 800.000 Tm de residus ( més concretament 798.674 Tm), d’aquestes nomès a prop d’un 25% són reciclades, la resta són destinades a l’abocador o a la Incineradora de Son Reus. Aquesta xifra no seria tant preocupant si no hagués crescut pràcticament un 40% la quantitat de producció de residus en pràcticament en 8 anys, a l’any 1999 es produien 491.694Tm. És evident que aquest increment de la producció de residus també va molt lligat a l’increment de la població, el fet preocupant però és que la quantitat de residus produïda per persona i dia augmenta cada any, a l’actualitat a Mallorca la producció de residus supera  els 2 kg per persona i dia, xifra molt semblant a la producció de residus als E.U.A., un dels països amb un model de consum més insostenible del Món. 

El Turisme  i la producció de residus és evident que van intimament rel·lacionats, aquest increment en la població de fet durant la “temporada alta” sobretot durant els 3 mesos d’estiu, fan que s’incrementi molt notablement la nostra part en la producció de residus sobre la població de dret de Mallorca. Ara bé també no cal dir que Palma figura com a la ciutat capdavantera  de tot l’Estat Espanyol en quan a producció de Residus per habitant i dia, superant els 1’7 kg.

El principal problema a banda de la gran producció creixent dels residus, és la seva gestió, la recollida en massa dels residus suposa en gran part la impossibilitat de reciclar els diversos materials tot i que es pugui fer un tractament de separació en fraccions, la recuperació és molt parcial i de molt mala qualitat.

Per altre banda amb la recollida en masa dels residus suposa dos tipus de tractament de residus, tots ells implicant solucions de final de tuberia: l’abocament o la incineració.

 Aquests sistemes de gestió han anat lligats històricament a les lluites ecologistes contra la contaminació, ja que han suposat gran focus de polució en tots el medis (aquàtic, terrestre i aèri), a dia d’avui les denúncies ecologistes i de drets civils arreu del Món han suposat una normativització per aquestes infrastrucutres minvant el seu greu impacte sobre el medi.

 Els abocadors incontrolats

 Els abocadors incontrolats són el testimoni de l’esperit i de la resistència de les persones  a una mínimament correcta  gestió de residus com seria l’abocament en abocadors controlats. L’abocament incontrolat consisteix  simplement en  desfer-se de les coses que ja no volem, tant se val la toxicitat o el tipus de residus en un lloc determinat , suficientment lluny de zones habitades  per a què no ens vegin com ho llençam i no molesti a cap “conegut”. Aquests tipus d’abocament en el cas de Mallorca en els darrers anys estan molt més vinculats amb els residus d’enderrocs d’obres, però que en el cas de no procedir a un control acabant convertint-se en autèntics abocadors de residus, amb tot un seguit de problemàtiques ambientals.

Problemàtiques Ambientals dels abocadors incontrolats

(font: GREENPEACE: Cuando el aire, el agua y la tierra se vuelven inmensos basureros)

Els abocadors i el seu impacte a l’atmosfera: Els abocadors incontrolats suposen greus impactes amb la contaminació atmosfèrica  a causa de les emissions que els abocadors produeixen per la fermentació de la matèria orgànica que  forma gas metà, un gas altament inflamable i fijns hi tot explosiu que pot  causar incendis i deflagracions dins els mateixos abocadors. A la mateixa vegada aquesta crema de residus  en els abocadors incontrolats emet gasos  també com l’anhídri carbònic. Altres gasos que s’emeten  són el clorur de vinil, el bencè, el tricloroetiléo i clorur de metil, gasos tots els molt tòxics.

Cal esmenar la gravetat que suposa la crema de plàstics i altres productes  que estiguin clorats, això suposa la creació d’una de les substàncies més perilloses contra la salut i un argument important contra la incineració de residus, les dioxines i els furans, que són bioacumulables i altament cancerígenes.

Contaminació del Sol i les aigües subterrànies

No nomès  són els impactes sobre l’atmòsfera sino també la contaminació que pateix el sòl i els aqüífers,  fruit de l’arrossegament de substàncies tòxiques per part dels lixivaits i els propis lixiviats que al no trobar una geologia impermeable que confini  i mantengui una molt mínima contenció, fa que passi a altres elements de la natura com són les aigües subterrànies, com pous aqüifers i d’aquí es vagi  a altres baumes de la cadena tròfica com els aliments.

Les substàncies  tòxiques que s’han pogut trobar  poden arribar a més de 200  diferents , entre les quals es troben substàncies organoclorades així  com també metalls pessants com el plom, el cadmi i el mercuri.

El plom provè generalment de les bateries de cotxe, plàstics i aparells elèctrics.

El cadmi i el mercuri de les piles.

Contaminació de la mar.

La degradació de la mar una gran part n’es responsable l’abocament directe ja sigui des d’abocadors situats a penya-segats, pràctiques que encara es duen a terme a indrets com Còrsega o a la costa nord-africana, així com l’abocament de residus directament des dels vaixells. Això suposa un greu impacte sobre tot en la vida marina, on els plàstics incrementen la mortandat  d’espècies com les tortugues marines.

Per a més informació sobre els impactes de l’home a la mar i bones pràctiques ambientals consultau el web:

http://www.estimar.es/

 

 

LA PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS

La problemàtica dels residus representa una greu amenaça pel medi ambient, cada dia creix la producció de residus i els mètodes de gestió de residus, lluny del model de les 3 R’s( reduir, reutilitzar i reciclar) tot i l’increment i implementació de polítiques de reciclatge cada dia els impactes dels abocadors incontrolats, dels abocaments a la mar, de la incineració mermen un planeta en constant degradació ambiental.

 

Els residus: el problema que s’amaga davall l’estora

A dia d’avui són moltes les problemàtiques ambientals del planeta i a  l’Illa de Mallorca,  al ser un espai limitat explotat túrísticament. Però uns dels majors problemes que a cada curt període de temps que passa augmenta són: els residus.

A l’any 2007 es varen produir gairebé 800.000 Tm de residus ( més concretament 798.674 Tm), d’aquestes nomès a prop d’un 25% són reciclades, la resta són destinades a l’abocador o a la Incineradora de Son Reus. Aquesta xifra no seria tant preocupant si no hagués crescut pràcticament un 40% la quantitat de producció de residus en pràcticament en 8 anys, a l’any 1999 es produien 491.694Tm. És evident que aquest increment de la producció de residus també va molt lligat a l’increment de la població, el fet preocupant però és que la quantitat de residus produïda per persona i dia augmenta cada any, a l’actualitat a Mallorca la producció de residus supera  els 2 kg per persona i dia, xifra molt semblant a la producció de residus als E.U.A., un dels països amb un model de consum més insostenible del Món. 

El Turisme  i la producció de residus és evident que van intimament rel·lacionats, aquest increment en la població de fet durant la “temporada alta” sobretot durant els 3 mesos d’estiu, fan que s’incrementi molt notablement la nostra part en la producció de residus sobre la població de dret de Mallorca. Ara bé també no cal dir que Palma figura com a la ciutat capdavantera  de tot l’Estat Espanyol en quan a producció de Residus per habitant i dia, superant els 1’7 kg.

El principal problema a banda de la gran producció creixent dels residus, és la seva gestió, la recollida en massa dels residus suposa en gran part la impossibilitat de reciclar els diversos materials tot i que es pugui fer un tractament de separació en fraccions, la recuperació és molt parcial i de molt mala qualitat.

Per altre banda amb la recollida en masa dels residus suposa dos tipus de tractament de residus, tots ells implicant solucions de final de tuberia: l’abocament o la incineració.

 Aquests sistemes de gestió han anat lligats històricament a les lluites ecologistes contra la contaminació, ja que han suposat gran focus de polució en tots el medis (aquàtic, terrestre i aèri), a dia d’avui les denúncies ecologistes i de drets civils arreu del Món han suposat una normativització per aquestes infrastrucutres minvant el seu greu impacte sobre el medi.

 Els abocadors incontrolats

 Els abocadors incontrolats són el testimoni de l’esperit i de la resistència de les persones  a una mínimament correcta  gestió de residus com seria l’abocament en abocadors controlats. L’abocament incontrolat consisteix  simplement en  desfer-se de les coses que ja no volem, tant se val la toxicitat o el tipus de residus en un lloc determinat , suficientment lluny de zones habitades  per a què no ens vegin com ho llençam i no molesti a cap “conegut”. Aquests tipus d’abocament en el cas de Mallorca en els darrers anys estan molt més vinculats amb els residus d’enderrocs d’obres, però que en el cas de no procedir a un control acabant convertint-se en autèntics abocadors de residus, amb tot un seguit de problemàtiques ambientals.

Problemàtiques Ambientals dels abocadors incontrolats

(font: GREENPEACE: Cuando el aire, el agua y la tierra se vuelven inmensos basureros)

Els abocadors i el seu impacte a l’atmosfera: Els abocadors incontrolats suposen greus impactes amb la contaminació atmosfèrica  a causa de les emissions que els abocadors produeixen per la fermentació de la matèria orgànica que  forma gas metà, un gas altament inflamable i fijns hi tot explosiu que pot  causar incendis i deflagracions dins els mateixos abocadors. A la mateixa vegada aquesta crema de residus  en els abocadors incontrolats emet gasos  també com l’anhídri carbònic. Altres gasos que s’emeten  són el clorur de vinil, el bencè, el tricloroetiléo i clorur de metil, gasos tots els molt tòxics.

Cal esmenar la gravetat que suposa la crema de plàstics i altres productes  que estiguin clorats, això suposa la creació d’una de les substàncies més perilloses contra la salut i un argument important contra la incineració de residus, les dioxines i els furans, que són bioacumulables i altament cancerígenes.

Contaminació del Sol i les aigües subterrànies

No nomès  són els impactes sobre l’atmòsfera sino també la contaminació que pateix el sòl i els aqüífers,  fruit de l’arrossegament de substàncies tòxiques per part dels lixivaits i els propis lixiviats que al no trobar una geologia impermeable que confini  i mantengui una molt mínima contenció, fa que passi a altres elements de la natura com són les aigües subterrànies, com pous aqüifers i d’aquí es vagi  a altres baumes de la cadena tròfica com els aliments.

Les substàncies  tòxiques que s’han pogut trobar  poden arribar a més de 200  diferents , entre les quals es troben substàncies organoclorades així  com també metalls pessants com el plom, el cadmi i el mercuri.

El plom provè generalment de les bateries de cotxe, plàstics i aparells elèctrics.

El cadmi i el mercuri de les piles.

Contaminació de la mar.

La degradació de la mar una gran part n’es responsable l’abocament directe ja sigui des d’abocadors situats a penya-segats, pràctiques que encara es duen a terme a indrets com Còrsega o a la costa nord-africana, així com l’abocament de residus directament des dels vaixells. Això suposa un greu impacte sobre tot en la vida marina, on els plàstics incrementen la mortandat  d’espècies com les tortugues marines.

Per a més informació sobre els impactes de l’home a la mar i bones pràctiques ambientals consultau el web:

http://www.estimar.es/

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: